La paraula contra el mur

La setmana passada vaig estar a Aranjuez per assistir al curs d’estiu titulat “La fuerza interior de la política exterior. ¿Hasta donde es posible el consenso?” dirigit per Jordi Xuclà, diputat al Congrés. He de dir que el curs estava molt ben organitzat i el programa era d’alt nivell, des d’aquí una felicitació a en Jordi i també, com no, a Núria Llorach.

Al curs com a ponents vàrem tenir gent com Francisco Martínez Vazquez (Lletrat de les Corts Generals i Director de Relacions Internacionals del Congrés dels Diputats), Carles Gasòliba (President del Comitè Espanyol i de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica), Andrés Ortega (ex editor d’EL PAÍS i assessor de Moncloa), Iñaki Anasagasti (senador), Carles Llorens (secretari de política internacional de Convergència Democràtica de Catalunya), Alejandro Muñoz (diputat del PP), Miguel Ángel Moratinos (Ministre d’Afers exteriors i Cooperació), Begoña Lasagabaster (ex – diputada per EA al Congreso) i Fátima Aburto (membre de la Comissió d’Afers exteriors i diputada del PSOE),

Bé, com podeu veure el títol del post i del curs no tenen res a veure, bàsicament per un motiu que es que les xerrades s’editaran en format llibre i suposo que en digital també. Doncs del que vull parlar és del que ha succeït fora del curs, quan quedàvem els de la classe i alguns més per anar a prendre una cervesa o a sopar per Aranjuez.

Dins del curs érem unes 30 persones, dels quals casi la meitat érem catalans, la resta eren de Madrid, Euskadi,  Galicia i Andalusia, de ideologies i partits diferents fet que feia que els debats, tot sopant, fossin molt interessants i molt vius ja que catalans haviem de “defensar-nos” i intentar explicar perque som nacionalistes, com a Catalunya no discriminem el castellà i que no som insolidaris amb la resta de l’Estat.

Per molt que fem pedagogia ells, els espanyols, no entendran o no volen entendre’ns, és la paraula contra el mur, nosaltres argumentem i expliquem de forma clara però sembla que hagi un mur on les paraules rebotin sense ser processades, reben com a resposta coses com “esto es España y sois españoles”, “hablais catalan para joder” i derivats. Realment ho tenim complicat i la solució serà llarga, per que tal i com diu en Nacho tot acabarà sent una confrontació de sentiments.