We shall overcome!
Publicat per Marc a 11 Juliol 2008
Agafant el lema dels esclaus del segle XIX, dels defensors dels Drets Civils americans dels anys 60 i en versió moderna i nacionalista de la JNC faré un breu comentari sobre el que a hores d’ara espero i crec del que espero del 15è Congrés de Convergència.
Queden ja unes poques hores per l’inici del congrés, tot està ja casi enllestit però segurament l’equip d’organització i logística va de bòlit per no ni deixar ni un mínim detall a l’imporvisació. Els que fem servir Twitter em pogut seguir els diferents membres de ponència i de organització fent notes breus sobre el desenvolupament d’aquests últims dies.
Entrant ja en el que ens ocupa en aquest post, aquest serà un congrés, crec jo, llarg però molt enriquidor amb molt debat i intercanvi d’idees tot per a una sola causa que sens dubte és la de Convergència Democràtica de Catalunya i el projecte, impulsat el 20 de novembre de 2007 per Artur Mas, de la Casa Gran del Catalanisme.
Per a mi hi ha quatre coses fonamentals en aquest congrés, encara que tot ell en si mateix és fonamental.
- Vull que és parli i fem una aposta clara per l’ús de les eines de la web 2.0, els nostres líders han d’apostar pels blogs i per les xarxes socials, ara mateix ja tenim alguns exemplars clars en aquest cas com pot ser en Carles Campuzano que creu realment en la Web 2.0 com a eina per transformar la política.
- Que parlem i repensem les relacions amb Unió Democràtica de Catalunya, actualment la federació no ha funcionat com a tal. La direcció nacional sempre ha estat partidària de la fusió, cosa que jo no entenc veient tal i com funcionem (o no funcionem).
- Espero que d’aquest congrés surti una direcció nacional oberta, amb gent de totes les sensibilitats i molt propera a la ciutadania. Em d’aconseguir regenerar la política i fer veure a la gent que ells i els polítics no viuen en mons diferents.
- Per últim, m’agradaria que el dret a decidir quedi ben reflectit a la ponència i arribi fins al final de tot, es a dir la consecució d’un estat propi dins la Unió Europea.
Veurem que passa al llarg d’aquests tres dies. Des d’aquest blog i el twitter podreu anar seguint tot alló que vagi succeïnt.






