Marc Pallares

La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.

DEBAT D’INVESTIDURA (II)

Publicat per Marc a 16 Abril 2008

Un cop assegut a una de les butaques de la tribuna de convidats, eren si fa no fa les 11:45, van començar a desfilar les patums (patum: tecnicisme polític per designar gent important d’un partit polític. ex.: Mas, O. Pujol, J. Zaragoza, J. Blanco…), l’entrada de Zapatero era coberta per una munió de fotògrafs intentant agafar la millor imatge de l’entrada a l’hemicicle del candidat a la Presidència del Govern. La nota curiosa era, quan ja gairebé tothom estava assegut al seu escó, faltava tot el Grup Parlamentari Català Convergència i Unió (reglamentàriament el Grup Parlamentaria es diu així) però en pocs segons van anar desfilant els 10 diputats i curiosament també els senadors Jordi Vilajoana i Montserrat Candini, cosa que em va soptar molt i que després en Carles Campuzano em treuria de dubtes, Diputats i Senadors poden entrar a les cambres deliberadament.

Jose Bono anunciava l’inici de la sessió i explicava el funcionament de la mateixa, la primera intervenció seria a càrrec de l’únic candidat a la Presidència del Govern i després hauria una pausa de com a mínim dues hores, tal i com havia pactat la mesa del Congres. Tot seguit i sense fer esperar més , Bono anunciava que era el torn de José Luis Rodriguez Zapatero per a presentar el seu projecte de Govern, un discurs que va durar 100 minuts mes o menys, on la bancada popular va ser bastant dura i la bancada socialista semblaven els hooligans de qualsevol equip de futbol.

Zapatero feia un repàs als últims 4 anys de legislatura i presentava un projecte clarament centralitzador i es deixava de banda les autonomies, sobretot es descuidava de Catalunya. Un discurs on es veia clarament que Catalunya deixava de ser un “problema” per l’executiu de Zapatero, les raons no hi ha negociació d’Estatut, el PSC-PSOE assoleix 25 diputats, ERC perd 5 diputats al Congres, tot això fa que Zapatero respiri tranquil i encari la Legislatura d’una forma diferent.

El discurs començava amb un Zapatero demanan la confiança del Ple del Congrès i tot seguit desenvolupava tot el seu programa de Govern que volia dur a terme. Cal destacar 3 frases amb les que Zapatero demanava la confiança de la cambra baixa:

  • “Pido su confianza para alcanzar mediante la unidad la victoria de la democracia frente al terrorismo, para disfrutar de una España más segura en sus calles, en las carreteras, en los centros de trabajo. Que plante cara al delito, a la imprudencia en la conducción, a los accidentes laborales.”
  • “Pido su confianza para ahondar en nuestro empeño europeísta, para defender la legalidad internacionañ, para combatir en primera línea contra el cambio climatico, la pobreza y a favor de la paz.”
  • “Pido su confianza para llevar adelante esta idea de España. Y para hacerlo sumando el mayor número posible de voluntades, gobernando para todos, en diálogo con todos, con respeto a todos.”
El programa de govern de Zapatero començava parlant d’economia i les seves intencions per reactivar l’economia espanyola, una economia que en els últims temps pateix una desacceleració bastant accentuada, el punts eren molt clars:
  • deducció de 400 euros de l’IRPF;
  • avançament a les empreses de les devolucions de l’IVA;
  • un pla especial per recolocar aturats de la construcció;
  • crear una política econòmica que reforci la competitivitat;
  • diàleg permanent amb sindicats i empresaris;
  • ampliar el plaç de pagament de les hipoteques familiars;
  • reducció del 30% de les càrregues administratives;
  • supressió de l’Impost sobre el Patrimoni;
  • actualització de l’Impost de Successions i Donacions;
  • segon pla de lluita contra el frau;
  • reformes en l’àmbit del treball i en el de la Seguretat Social;
  • bonificacions per contractar dones majors de 45 anys;
  • pujar a 850 euros les pensions mínimes de jubilació;
  • pujar a 700 euros les pensions de viduïtat
  • elevar el salari mínim a 800 euros (ara està a 600 euros),
  • reduir la taxa de temporalitat fins el 25%;
  • acceleració de la licitació d’obra publica;
  • reducció dels impostos en la rehabilitació d’habitatges per fomentar la construcció.
Despres d’una bona estona parlant de l’economia Zapatero continuava amb un altre eix molt cabdal en la seva política, com no podia ser eren les Polítiques Socials. Cal remarcar que els dos grans eixos de l’acció de Govern són l’economia i les polítiques socials. El candidat a la presidència del Govern feia un repàs del que havien estat les Polítiques Socials en els últims 4 anys i tot seguit exposava les línies bàsiques per la propera legislatura.
Els grans eixos serien:
  • llei d’Igualtat de Tracte;
  • millorar la coordinació contra la violència de genere;
  • ampliar de dos a quatre setmanes el permís de paternitat;
  • prestacions per a pares amb nens hospitalitzats;
  • reduir la jornada laboral per qui cuidi dels seus fills;
  • pujada del llindar de renta exigit per disfrutar de beques;
  • doblar els recursos destinats a ciència i innovació;
  • crear 300.000 places d’educació infantil;
  • acabar amb qualsevol discriminació per motiu religiós
  • atenció a 650.000 persones dependents aquest any i elevar més d’un 35% el pressupost per al 2009 fins els 1.200 milions.
Aquests son els dos grans eixos pels propers 4 anys en dos dels temes mes importants per a Zapatero, després d’exposar les propostes en aquest dos temes, vindrien a ser com els dos davanters de l’equip, Zapatero seguia amb el seu programa, tot seguit continuava amb temes com les polítiques d’igualtat, immigració, espanya i el model territorial, justícia, reformes administratives, terrorisme, administracions locals, espanya i Europa, educació i I+D+I, infraestructures, canvi climàtic i energia i per ultim els pactes i consensos pels propers 4 anys.

En l’apartat d’infraestructures ni una menció ni una simple disculpa pels problemes que havíem patit a Catalunya dia a dia amb les obres, esvorancs, retrasos i problemes varis amb les obres de construcció del TGV Madrid-Barcelona i amb Rodalies. No era només això, Zapatero repetia fins a la sacietat que “mi idea de España”, es a dir el model estava tancat, semblava que el model autonomic ja ni existia i tornàvem a un govern encara mes centralitzador, ni una referència a Catalunya o Euskadi, dues nacions amb un pes important dins l’Estat espanyol.

Despres de 100 minuts Zapatero acabava la seva intervenció, aquest cop no deia allo de “buenas noches y buena suerte”, Jose Bono tancava la sessió i ens convocava a tots de nou a les 16.30 hores per reempendre el debat d’investidura amb les intervencions de la resta de forces polítiques. En Xavi i jo vàrem baixar cap al carrer per anar a trobar algun lloc on poder dinar tranquil·lament i a un preu raonable, ja que en Carles Campuzano tenia dinar amb tot el Grup Parlamentari per començar a decidir el posicionament que adoptaríem. Trobar restaurant no era difícil el Congres està envoltat de restaurants, de tot tipus, just darrere hi ha La Pepa 1812 (restaurant concorregut pels diputats d’Esquerra) i La Ancha (concorregut pels diputats de CiU), els preus son variats La Pepa surt a 14,50 euros el menú i a La Ancha a 29,50 euros el menú, però varem decidir donar una volta pels carrers per veure quines opcions teníem més. Doncs després d’unes voltes i mirades i remirades ens vàrem endinsar a un restaurant que es deia, no ho recordo gairebé, Cocina Hispano-Bilbaina o algo així. El menú 18 euros, el menjar molt bo i correcte, cal destacar que els preus dels menús a la zona del Congres oscil·la entre els 14,50 euros als 30 euros.

Us deixo un “Tag Crowd” o nuvol de paraules del discrus de Zapatero, on podeu veure les paraules mes emprades en el discurs i també l’enllaç amb el discurs.


El discurs sencer el podeu trobar aquí.

Marc Pallarès i Ponsa

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>